La Creu Coberta
La creu coberta era a l'actual cruïlla entre el Paral·lel i l'avinguda Mistral, i les primeres dades sobre la creu són de l'any 1334.
L'any 1573 és renovada, ja que l'anterior ha estat malmesa a causa d'una tempesta. Les millores son realitzades per Pere Forner, i la reparació es de tan agrat que el Consell de Cent va arribar a pagar més diners per arreglar-la.
A l'època de Napoleó, els seus soldats van respectar la Creu, en canvi van aterrar tota l'edificació de la rodalia. Al 1756, s'expropiaren els terrenys on era el Coll dels Inforcat si es construí un nou camí que anava des del portal de Sant Antoni a la Creu Coberta i que s'anomenà Passeig de la Creu Coberta. Era un camí plantat d'arbres i per el que no es permetia transitar-hi carros ni carretes. Inclús l'ajuntament havia concertat amb un contractista cuidar del pis de l'arbrada d'aquest passeig. Entre els anys 1756 i 1785 es va convertir en el passeig predilecte de l'alta societat barcelonina, quan sortien en cotxe o a cavall. Aquest passeig decaigué molt amb la construcció del Passeig de Sant Joan, fins al punt que en 1824 hi ha referencies de que era intransitable. Va ser destruïda el 1823 pels liberals, fou novament aixecada, i va desaparèixer cap al 1823 durant la reparació de la carretera. Esdevingué un paisatge peculiar, ja que des del segle XV fins a 1715 s'hi alçaren algunes de les principals forques de la ciutat, acompanyades d'alguns molins de vent que servien per moldre el blat de la ciutat. Fou lloc d'acampada en els setges a Barcelona durant la guerra del Segadors, la guerra de successió i la guerra del Francès degut a la seva situació estratègica vers Barcelona. Pels anys 1850 ja no en queda cap rastre de l'històrica creu. |
|