Carrer de Sant RocAl carrer Sant Roc, cantonada amb Creu Coberta, veureu al primer pis de l’edifici que hi ha una petita capella
La capella presenta la figura de Sant Roc acompanyat del seu fidel gos i vestit com un peregrí El culte a aquest sant s'estengué al segle XV per tot Europa, sovint associat al Sant Sebastià, com advocats contra la pesta i altres malalties contagioses Aquesta tradició es pròpia de l'Edad Medieval, tant sota la instal·lació dels gremis com a mesura que creixia el culte particular de certs sants. Hi ha 3 tipologies de capelles: les clàssiques imatges de fornícula, les grans escultures que més endavant les substitueixen i finalment els mosaics Les imatges van acabar ser un punt de referència toponímica. La seva siutació era molt estratègica, doncs estaven ubicades als llocs més visibles: les cantonades o bé a les façanes que donaven al carrer. L'Ajuntament de Barcelona, el segle XVIII, davant l'augment considerable de capelles decideix reglamentar la seva construcció; sent necessari damanar permís per la seva construcció. Més tard l'any 1770 va dictar- ne un altra on quedava prohibit vestir les imatges e imposava que fossin de pedra, de fet no podien sortir de la façana més de 20 cm L'any 1778 un altra ordenança estableix l'obligatorietat de cobrir-les amb una tela metàl·lica per tal d'evitar accidents Les tendències anticlericlals i progressistes posteriors a la Constitució de Cadis de 1820, quedaren reflectides a les administracions locals, de forma que l'Ajuntament de Barcelona l'any 1823, obligà a suprimir el pietòs costum de col·locar capelles a les façanes exteriors dels edificis, tradició molt arrelada durant el segle XVIII, i a substituir-les per làpides amb inscripcions dels articles de la susdita constitució |
|